Valentín, gos mestís amb paraplègia al quart posterior

Per Montserrat Roca, fisioterapeuta animal

Anamnesi

Mestís, mascle de 7 anys no castrat.
Motiu visita: Paràlisi terç posterior
Utilitza cadira de rodes unes hores al dia. La resta va arrossegant les extremitats posteriors.
Viu al refugi Canopolis on combina dormir dins d’una casa amb terra de gres amb les hores que passa en l’exterior on hi ha terra i pedres.
Té diverses ferides cròniques a la pell i algunes nafres en les extremitats posteriors conseqüència d’arrossegar-les.
No buida sol la bufeta.
No pot menjar dempeus, ho fa assegut.
Es pot canviar de posició i puja donant saltets al seu llit i altres llocs.

Diagnòstic de la patologia

A les radiografies realitzades s’aprecia una luxació-fractura de la columna vertebral a nivell de T13-L1 que provoca compressió medul·lar i alineació incorrecta de la columna.

Valoració funcional

Els músculs abductors (glúti profund) i els adductors (pectíni, adductor, i gracilis) estan totalment atrofiats el que li provoca que se li creuin les extremitats posteriors quan l’ aixeques, no es queden rectes. I quan seu també creua les potes posteriors.
Es recolza a les potes davanteres obrint-les amb una amplitud superior a la de l’espatlla. Té el centre de gravetat molt desplaçat cranealment per poder arrossegar les potes posteriors.
S’aprecia una superflexió de les extremitats posteriors. Té una elongació dels tendons.
Musculatura pectoral molt tensa, sobretot els antigravitatoris: tríceps braquial, supraespinós, bíceps braquial, briaquiocefàlic. Igualment la musculatura del coll.
Escurçament general de la musculatura anterior.
És un gos prim. No té sobrepés.
Té el terç anterior sempre calent pel sobre esforç que ha de realitzar i el posterior fred per la gairebé nul.la utilització.
No li aprecio cap punt de dolor. És un animal molt nerviós i no dóna símptomes que m’ho indiquin.
No li aprecio crepitaciones a cap articulació.

Objectius de la rehabilitació

Augmentar musculatura terç posterior.
Relaxar musculatura terç anterior.
Mantenir l’amplitud de moviment.
Mantenir to, massa i força muscular.
Minimitzar o alentir els efectes de la degeneració articular – artrosi.
Evitar compensacions a nivell del coll, columna i extremitats.
Donar les màximes capacitats perquè l’animal sigui funcional i que tingui una bona qualitat de vida.

Pla de fisioteràpia

Exercicis de mobilització de les articulacions.
Massatges tonificantes per tot el cos.
Massatge relaxant: stroking, d’amassament i percussió.
Massatge descontracturant sobretot en el terç anterior molt sobrecarregat.
Exercicis de propiocepció: càrregues alternes, plat Bohler, exercicis amb pilotes terapèutiques, balanceig sobre el terra i d’altres superfícies, etc.
Estiraments de pectorals, coll i tríceps. Estàtic i balístic.
Reeducació de la marxa.
Termoteràpia. Aplicació calor amb tovalloles calentes per escalfar la musculatura, sobretot la posterior que la té molt freda.
Hidroteràpia els mesos d’estiu a la piscina del refugi.